CA 
ES 
EN 
TIERRA
-
DESCRIPCIÓ
“Alt sóc de mirar les palmeres”
Miguel Hernández
De vegades tornem a un lloc detingut, a una llum que aguarda i ronda pels passadissos de la memòria, a instants on la mirada trau el cap i queda suspesa. Reconeixem que la nostra ombra és ja part d'aquests paisatges, esquinçalls del nostre propi ésser, geografies i cicatrius de la terra més secreta. Mirem la mar amb els nostres llavis ja sembrats de sal, amb els nostres cossos traspassats per abrils i majos, arrabassats xafem la terra prenyada de magraner i tamarinde. No és enyorança sinó embadaliment, són racons d'una vesprada d'estiu, reflexos d'algues que assalten la costa de la pell captiva.
Que no són blaus els nostres ulls de tanta mar reflectida? Que no fan olor els nostres porus ja a salnitre? I aquest nard marí enredrat als cabells, que no converteix el front en duna esmunyedissa?
TIERRA és un bufit ballat d'admiració a aquestes imatges que arriben al nostre ésser per quedar-se com a matèria viva, aire, sorra, palmera o posidònia, matèria viva que ens muta i ens fa seus.¿ No son azules nuestros ojos de tanto mar reflejado ? ¿ no huelen nuestros poros ya a salitre ? y ese nardo marino enredado en el pelo ¿ no convierte la frente en duna escurridiza ?
TIERRA es un soplo bailado de admiración a esas imágenes que a nuestro ser llegan para quedarse como materia viva, aire, arena, palmera o posidonia, materia viva que nos muta y nos hace suyos. -
GALERIA
-
VIDEO
-
PREMSA
-
DESCÀRREGUES
